L’adéu de Víctor Mora deixa orfe el Capitán Trueno
L’escriptor i guionista barceloní, creador del cèlebre heroi medieval, mor als 85 anys
Amb la discreció que sempre el va caracteritzar, Víctor Mora (Barcelona, 1931) va marxar sigilosament a mitjans d’agost després de dues llargues dècades d’afeccions que l’escriptor, traductor i guionista català va saber aguantar amb una enteresa admirable (com un jabato, per utilitzar una expressió que sens dubte li era pròxima). Mora deixa una obra narrativa molt estimable però no sempre ben coneguda, perquè la titànica figura de la seva creació més popular, el Capitán Trueno, va projectar, com no podia ser d’una altra manera, una ombra imponent sobre tots els treballs que va emprendre en la seva carrera.
Justícia i llibertat
Després de fer diversos oficis, Mora aterra a l’editorial Bruguera al 1948. Allà va fer els primers passos en el món de la historieta. Bruguera va assumir els guions de diverses sèries, com Doctor Niebla, Capitán Kerr (que ell mateix dibuixava) i Al Dany, però la seva gran hora va arribar quan, el 1956, l’editorial li va encarregar que creés un nou personatge per intentar revalidar l’èxit que havia obtingut el fulletó El cachorro, de Juan García Iranzo. Influït per les històries d’El príncipe valiente, de Harold Foster, que havia descobert a l’exili francès, Mora va crear un heroi medieval que, en l’època de la tercera croada, recorre el món buscant causes que li permetin posar la seva espasa al servei de la justícia i la llibertat dels oprimits: El Capitán Trueno.
La sèrie es va convertir en un fenomen de dimensions colossals (va arribar a 350.000 exemplars de tirada setmanal), tot i les objeccions de la censura franquista. Que Mora firmés els seus guions amb pseudònim també va contribuir a la indulgència del règim. El mateix any del naixement d’El Capitán Trueno, l’escriptor, militant del PSUC, i la seva companya sentimental de tota una vida, Harmonia Rodríguez, secretària de redacció de Bruguera, van ser detinguts i van passar una breu temporada a la presó sota l’acusació de «maçoneria i comunisme». Entre el 1963 i el 1968 van viure exiliats a França.
Novel·lista
A rebuf de l’èxit del Trueno, Mora va repetir la fórmula amb personatges com El Jabato, El Cosaco Verde iEl Corsario de Hierro, però també es va aventurar en altres mons, com la sèrie de ciència-ficció Dani Futuro, dibuixada per Carlos Giménez. Paral·lelament va desenvolupar una carrera com a novel·lista, amb títols com Els plàtans de Barcelona (1966), El cafè dels homes tristos (1966, Premi Víctor Català), La pluja morta(1966), París Flash back (1978) i El tramvia blau (1984), entre altres.
Malaltia i causa de la seva mort
El 1997, un any després de patir un vessament cerebral, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi. La seva salut va empitjorar quan, poc després, va haver de ser intervingut per un càncer de bufeta. Lluny de rendir-se, Mora es va refer i va arribar a bufar les espelmes del 60 aniversari d’aquest heroi justicier que li ha garantit la immortalitat.
