GALA DE PRESENTACIÓ DE LA NOVA TEMPORADA 2026-2027
Ràdio Trinijove: les veus que fan barri, la ràdio que construeix comunitat
La gala de presentació de la temporada 2026-2027 reivindica la vigència d’un model radiofònic que ha convertit la diversitat, la cultura i el compromís social en els seus principals senyals d’identitat. Una celebració de les persones que, des de fa dècades, demostren que la ràdio continua sent una eina extraordinària per explicar el món i transformar la realitat més propera.
Hi ha emissores que es mesuren per les seves audiències, per la capacitat d’atreure anunciants o per la presència dels seus professionals en l’imaginari mediàtic, mentre que d’altres han construït la seva identitat lluny d’aquests paràmetres, convençudes que la importància d’un mitjà de comunicació no sempre es correspon amb la seva dimensió empresarial ni amb el nombre d’oients que acumula. Ràdio Trinijove pertany a aquesta segona categoria, la d’aquells projectes que han fet de la comunicació una forma de participació ciutadana i que entenen el micròfon no com un instrument de protagonisme individual, sinó com una porta oberta a les múltiples realitats que conviuen en un mateix territori.
La presentació de la temporada 2026-2027, celebrada el 22 de setembre al Centre Cívic Trinitat Vella, va servir per reivindicar aquesta manera d’entendre la ràdio, arrelada en la història del barri i estretament vinculada a la transformació social del districte de Sant Andreu. Lluny de limitar-se a una successió de novetats de programació, la gala va posar l’accent en el veritable patrimoni de l’emissora: les persones que, setmana rere setmana, donen contingut i sentit a una freqüència que ha esdevingut molt més que un espai de difusió radiofònica.
Sota el lema «L’altaveu de la inclusió social», Ràdio Trinijove va presentar una graella que difícilment podria respondre a una única etiqueta, perquè la seva riquesa rau precisament en la convivència de llenguatges, interessos, generacions i sensibilitats que sovint no troben espai en els mitjans convencionals. La literatura, les arts, la música, la salut, el benestar emocional, la llengua, el misteri i l’entreteniment comparteixen protagonisme en una programació que no aspira a uniformitzar les veus, sinó a preservar-ne la singularitat.
El recorregut pels diferents dies de la setmana va permetre posar cara als responsables dels programes i descobrir les motivacions que els han portat davant d’un micròfon. Des de Calaix de llibres i Culturalia, dedicats a la divulgació literària i cultural, fins a Chispa Flamenca, Encomana el català, La vida es ocio, Sintonía Espiritual, De tú a tú, Somos Arte o Ecos de Ultratumba, cada proposta representa una manera particular d’interpretar la realitat i compartir-la amb els oients.
Aquesta pluralitat també es manifesta en els espais que estableixen una relació directa amb les inquietuds quotidianes del veïnat, com el Programa del Centre Cívic i Espai de salut, mentre que Espejo Refranero, Adelante i Moments FM amplien el ventall de veus que troben en l’emissora un lloc propi. Són propostes que contribueixen a configurar una ràdio oberta, on les experiències individuals i les iniciatives col·lectives comparteixen una mateixa voluntat de comunicació.
La música ocupa igualment un espai destacat en aquesta geografia sonora, amb programes com El Rockòdrom, Trovador Urbano, Dancing in My House, Volumen al Máximo, Aires Celtas, Club del Country, Temps de Country, Monotronic, DJ Radioactivo i Tecnodrom, que permeten transitar entre gèneres, estils i generacions sense sotmetre’s a les exigències de les llistes d’èxits comercials. A aquesta oferta s’afegeixen Cocodril Club i Una vida de ràdio, vinculats a la trajectòria d’Albert Malla, així com Todas tuvimos una Nancy, que evoca un univers de records compartits.
Completen aquest mosaic Ningú no és perfecte, Akelarre i Per determinar, tres propostes que, des de plantejaments diferents, contribueixen a reforçar una graella que troba precisament en la seva heterogeneïtat una de les principals virtuts. Lluny de buscar una identitat uniforme, Ràdio Trinijove ha construït un espai on cadascun dels programes conserva la seva personalitat i participa, alhora, d’un projecte compartit.
Tanmateix, reduir Ràdio Trinijove a la seva programació seria passar per alt allò que probablement constitueix la seva aportació més rellevant al panorama comunicatiu barceloní. La seva trajectòria demostra que una emissora comunitària no és simplement aquella que parla del barri, sinó aquella que aconsegueix que el barri parli per si mateix, que reconegui les seves pròpies veus i que trobi en la paraula compartida una manera d’enfortir els vincles socials.
Aquesta filosofia explica la presència continuada de l’emissora en celebracions populars, iniciatives culturals i activitats reivindicatives. Des de les Festes de la Mercè i la participació en projectes de ràdio comunitària com Ràdio Associa’t fins a les festes majors de la Trinitat Vella, La Trinicanya o l’Orgull de la Trini, els seus micròfons han sortit reiteradament de l’estudi per instal·lar-se allà on es desenvolupa la vida ciutadana. Una manera d’exercir la comunicació de proximitat que no consisteix únicament a explicar els esdeveniments, sinó també a formar-ne part i facilitar que els seus protagonistes puguin expressar-se sense intermediaris.
Aquesta dimensió participativa adquireix un significat especial en un context en què la comunicació digital ha multiplicat les possibilitats d’expressió, però no sempre ha afavorit l’escolta. Davant la immediatesa de les xarxes socials, la fragmentació dels continguts i la tirania dels algoritmes, la ràdio comunitària continua defensant una pràctica aparentment senzilla i cada vegada més necessària: dedicar temps a les persones, escoltar les seves històries i reconèixer el valor de les experiències que habitualment queden fora del relat dominant.
La gala també va permetre recordar que darrere de cada programa hi ha una feina sovint invisible, feta de preparació, documentació, complicitats i hores de dedicació voluntària. Perquè la ràdio no comença quan s’encén el pilot vermell del micròfon ni s’acaba quan desapareix la sintonia, sinó que es construeix molt abans, en les converses que donen origen a una entrevista, en les idees que es transformen en seccions i en la voluntat de continuar aprenent d’aquells que tenen alguna cosa per explicar.
Potser per això la presentació d’una nova temporada té, en una emissora com Ràdio Trinijove, un significat que transcendeix el calendari radiofònic. És una celebració de la continuïtat, però també de la renovació; un reconeixement a les veus que han contribuït a construir la seva història i una invitació a les que encara han d’arribar.
En definitiva, la temporada 2026-2027 s’obre amb la mateixa convicció que ha sostingut aquest projecte durant dècades: que la comunicació pot ser una eina de cohesió social, que la cultura guanya sentit quan es comparteix i que una freqüència local pot esdevenir un espai de trobada extraordinàriament plural.
Perquè, en un temps en què sembla que tothom té alguna cosa a dir i cada vegada costa més trobar algú disposat a escoltar, la grandesa d’una ràdio no es mesura únicament per la distància que recorren les seves ones, sinó per la proximitat que és capaç de crear entre les persones. I aquesta continua sent, probablement, la millor definició de Ràdio Trinijove.
